Eurovegas: alguns interrogants

La divulgació ambiental ha esdevingut una nova tasca dels pagesos de la comarca. Foto: http://www.gastroteca.cat

Fa uns mesos que assistim a un “culebrot” sense desenllaç. Tots sabem que una empresa nord-americana està interessada en construir a Europa un complex basat en el model d’oci que tants cops hem vist a les pel·lícules: casinos i màquines escurabutxaques. Com a la ciutat de Las Vegas.

Han triat la Península Ibèrica i les dues candidatures que hi “aposten” les tenim a Madrid i a Barcelona.

Deixant de banda les raons exposades en el manifest “Aturem Eurovegas”, publicat per la plataforma contrària a la realització d’aquest projecte a casa nostra, a naturepolitan ens inquieten altres qüestions de les que no se’n parla o se’n sent opinar poc.

Si es tira endavant, a qui s’adjudicaran les obres? Podria ser que fos una condició “sine qua non” adjudicar-les a empreses nord-americanes d’amics del Sr. Adelson? I l’explotació hotelera? També gestionada per franquícies Ianquis? Sembla natural que sigui així. Una contrapartida exigible per una empresa (Las Vegas Sands Co.) que portarà “la prosperitat a milers de famílies catalanes”. Parlem d’això últim.

De la mateixa manera que es canviaria la qualificació d’uns terrenys per construir aquest complex d’oci, qui ens assegura que no hi hauran modificacions o “interpretacions” de la llei per permetre contractacions en unes condicions poc dignes? No oblidem que els que treballen dignament la terra avui (no tots són propietaris i caldria veure quan cobrarien aquests les expropiacions) demà poden estar netejant les moquetes dels hotels, o a l’atur.

A algú se li passa pel cap que es tracta d’una actuació irreversible? Si en el futur els casinos deixessin de ser una font de negoci, l’horta no tornaria. Els costos de desmantellament serien un disbarat. Penseu en com tenim la Vall Fosca.

El litoral català està trinxat a excepció de 3 enclavaments. Quelcom semblant passa amb el Pirineu. Una part del delta del Llobregat roman sense estar coberta de ciment. Quan no quedi res, perdrem un dels actius que fan atractiva la nostra terra per les persones que ens  visiten cada any. No oblidem que el turisme actiu és un dels punts forts d’aquest sector.

Volem menjar fresc! Algun polític parlava de consum de proximitat com a exemple de model sostenible. I és cert. Cal insistir-hi en aquest concepte.

On anirem a fer tombs en bicicleta els diumenges? Els de Barcelona i el Baix Llobregat ens és cada cop més difícil gaudir la natura sense haver d’agafar el cotxe, contaminar i pagar peatges.

I per acabar, una darrera reflexió. Si els governants vetllen pel nostre benestar, per què ignoren plataformes com Aturem Eurovegas? Si encara no hem vist cap col·lectiu ni individu manifestant-se a favor d’ubicar Eurovegas al Parc Agrari del Baix Llobregat, per què el govern català està tant decidit a tirar-ho endavant?

Aquí deixem aquestes reflexions per estimular l’opinió crítica o per què algú ens doni respostes.

Ens temem que el desenllaç d’aquest “culebrot” arribi l’agost, època on tradicionalment els ciutadans abaixem la guàrdia.

Anuncis

Siguem coherents amb Collserola

Tram del VAO en construcció prop del Coll de Montcada. Font: Territori, observatori de projectes i debats territorials de Catalunya. Foto: Moisès Jordi

El Turó de Montcada (273m), situat a les envistes de Barcelona, a l’extrem nord  de la Serra de Collserola, forma part del Parc Natural des de la seva declaració l’octubre de 2010.

Entre aquest apèndix natural i la pròpia Serra s’interposa la colossal infraestructura de la C-58, a la qual cal afegir el vial per VAO (vehicles d’alta ocupació), que properament quedarà enllestit. Una infraestructura que preveia la construcció d’un connector biològic entre ambdós espais naturals que, ai las, no es veu per enlloc. Què està passant?

La declaració d’impacte ambiental del carril VAO data de maig de 2007, però no es va publicar al DOGC fins el gener de 2011, quan ja feia dos anys de la data d’inici de les obres!

Es podria haver aprofitat, per exemple, l’estructura del nou pont de la carretera del Cementiri de Collserola per acoblar-li aquest pas verd, tal i com suggeria el Consorci del Parc. No ha estat així. Aquest connector biològic va quedar fora del pressupost sense cap més explicació de la llavors Conselleria d’Obres Públiques.

La connexió dels espais naturals propers a l’àrea metropolitana és un tema de difícil solució. Mentrestant presenciem una, cada vegada més gran, fragmentació dels hàbitats a mesura que les infraestructures i les ciutats creixen.

Quin sentit te ampliar els límits de Parc Natural fins el Turó de Montcada i després aïllar-lo de l’àmbit de la resta de la reserva natural? Potser fou la contrapartida per negociar amb alguns ajuntaments l’exclusió de determinades zones de peu de mont (per poder ser requalificades com a sòl per equipaments), mantenint el nombre d’hectàrees “protegides” de la superfície del Parc Natural?

Fa dies que li dono voltes al cap.

16 noves agressions al Parc Natural de Collserola

Mapa del Parc de Collserola

Font: Territori. Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya

Algú sabria dir-me a respon aquest projecte? Fa uns dies vaig escoltar la notícia per la ràdio. Volen obrir la ciutat a la muntanya igual que fa 20 anys, Barcelona es va obrir al mar. Què vol en Trias? Passar a la història? És possible, ja que la essència de tot polític és, com a mínim, satisfer la seva ambició personal.

L’avantprojecte parla de fer penetrar Collserola a la ciutat quan, en realitat, el que es pretén es fer penetrar la ciutat a la serra. Una lectura als documents facilitats per l’ajuntament ho demostren. Per molt que ens vulguin fer veure blanc el que és negre. El resultat d’executar aquest pla seria tot el contrari del que anuncien.

Cito només alguns exemples que suporten el meu argument:

  • Allargar el tram del tramvia blau fins el Pla dels Maduixers.
  • Telefèric entre Canyelles i la finca de Can Ferrer.
  • “Eix cívic” sobre el tram dels FGC que es cobriria entre la sortida del túnel de l’abaixador de Vallvidrera i la ciutat.

Aquestes intervencions ideades per polítics i dissenyades per arquitectes em fan témer que no es perdi de vista el caràcter de Parc Natural de la serra de Collserola, és a dir, un espai natural, per convertir-lo amb el temps en un parc urbà.

Al web de Territori: Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya trobareu més informació.

I en aquest enllaç us podeu descarregar l’Esquema Director de les Portes de Collserola a Barcelona.

Joäo Ferreira Nunes a l’ESAB

Fotografia del Castillo de Silves Hillside

Castillo de Silves Hillside, de Estudos e Projectos de Arquitectura Paisajista, Lda. Joäo Ferreira Nunes. Silves (Portugal). Font: http://www.construible.es

“Temps i Paisatge” és el títol de la conferència que impartirà Joäo Ferreira Nunes el proper dimecres dia 13 de juliol a les 18:00 hores, amb la col·laboració de l’APEVC (Associació de Professionals d’Espais Verds de Catalunya) i l’ESAB (Escola Superior d’Agricultura de Barcelona).

En aquest acte tindrà lloc la presentació del Monogràfic dedicat a aquest reconegut arquitecte i paisatgista portuguès que edita la revista Paisajismo.

Joäo Ferreira Nunes és soci fundador i President de PROAP, Estudi d’Arquitectura del Paisatge conformat per un ampli equip multidisciplinari de professionals. És responsable de la direcció estratègica, executiva i tàctica de les tres oficines internacionals: Lisboa (Portugal), Luanda (Angola) i Treviso (Itàlia). Desenvolupa el disseny conceptual i creatiu de PROAP i defineix l’orientació estratègica dels processos d’investigació.

Imparteix classes l’Institut Superior de Agronomia de Lisboa des de 1991. Actualment també imparteix classes a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia, Universitat Politècnica de Milà, Universitat Politècnica de Torí, Facultat d’Arquitectura Ludovico Quaroni de la Universitat de Roma “La Sapienza” i la Facultat d’Arquitectura de l’Alguer.

Presentació de la nova ruta pels Territoris Serens

Acte de presentació del nou itinerari de la xarxa Territoris Serens

El passat diumentge dia 1 de maig es va fer la presentació del nou itinerari pels “Territoris Serens” a la seu del Consorci del Lluçanès.

Aquesta nova ruta senyalitzada és una alternativa molt interessant per aquells caminants o cicloturistes interessats en descobrir paisatgística i culturalment el Moianès, el Lluçanès, les valls del Ges i Bisaura i el Cabrerès.

La presentació va anar acompanyada d’una coral, acordionistes, gegants i una degustació de productes de la comarca.