Jardins de Joan Brossa

Jardins de Joan Brossa

Fotografies dels Jardins de Joan Brossa

La recuperació d’un espai oblidat

Si vols saber que se’n va fer de l’antic parc d’atraccions no t’has de perdre la visita als jardins dedicats al poeta Joan Brossa. Aquests jardins són fruit de l’extraordinària recuperació paisatgística i ambiental d’un espai oblidat. A través de la consolidació del paisatge vegetal existent i de la plantació de noves espècies, unit a la topografia i el disseny modern, es va aconseguir crear un paisatge encisador.
                                                                                                                                                                                               

Durada: 2 hores
Preu adults: 10 euros
Preu menors de 16 anys: 5 euros

Fes la teva reserva clicant aquí

Anuncis

Entrades recents

El bosc de ribera: un hàbitat únic

Avui anirem a fer un tomb per un dels ambients forestals més captivadors. L’atmosfera humida, sovint boirosa, i la varietat cromàtica, especialment destacable des dels inicis de la tardor, converteixen torrents, rieres i rius de muntanya en indrets màgics. Anem a conèixer-los una mica millor, ens hi acompanyeu?

El bosc de ribera

Us haureu adonat que, per regla general, la vegetació que trobem a banda i banda d’un curs d’aigua és diferent a la vegetació del paisatge circumdant, oi? Aquesta singularitat es deu a la modificació d’alguns dels paràmetres ambientals que determinen la vida vegetal en el llit d’inundació i les franges de terreny més pròximes.

La zonació de les diferents espècies pot ser molt variada a causa de factors orogràfics, com és el cas del tram alt del riu Arazas (Ordesa). Foto: naturepolitan

La zonació de les diferents espècies pot ser molt variada a causa de factors orogràfics, com és el cas del tram alt del riu Arazas (Ordesa). Foto: Josep A. Uroz / naturepolitan

Els paràmetres a que em refereixo són aquests: major proximitat a la superfície d’un nivell freàtic, major humitat ambiental i temperatures màximes més baixes. De manera que prop d’un curs d’aigua es recreen en major o menor grau les condicions dels ambients eurosiberians i atlàntics permetent la presència de formes de vida pròpies d’altres latituds.

El canyís fixa el sòl de les ribes i filtra l’aigua millorant la qualitat de l’ecosistema. Estany d’Ivars i Vila-Sana. Foto: naturepolitan

El canyís fixa el sòl de les ribes i filtra l’aigua millorant la qualitat de l’ecosistema. Estany d’Ivars i Vila-Sana. Foto: Josep A. Uroz / naturepolitan

Aquestes franges de vegetació diferenciada constitueixen els boscos de ribera, també anomenats en galeria. Tots comparteixen uns trets comuns:

  1. L’estructura. El sostre del bosc se situa entre 20 i 30 metres, que corresponen a l’altura màxima de les espècies d’arbre de major creixement. Una altra característica d’aquesta vegetació arbòria és l’escassa longevitat, no superant els 100 anys de mitjana. Els sotabosc és molt variable, tant en espècies com en densitat de vegetació, en funció de la llum que deixen passar els arbres.
  2. Profunda transformació d’un curs fluvial per l’acció humana. Podeu observar  l’aprofitament del sòl fèrtil fins la mateixa llera i la canalització artificial d’aquesta a les envistes de Barruera (Vall de Boí). Foto: Josep A. Uroz / naturepolitan

    Profunda transformació d’un curs fluvial per l’acció humana. Podeu observar l’aprofitament del sòl fèrtil fins la mateixa llera i la canalització artificial d’aquesta a les envistes de Barruera (Vall de Boí). Foto: Josep A. Uroz / naturepolitan

    La zonació, és a dir, com s’organitzen les diferents espècies en relació al llit, tant transversalment com al llarg de tot el curs. També incideixen factors com la distribució de la sedimentació, l’erosió o la riquesa en nutrients. Segons la distància a l’eix d’humitat, i en funció de la sensibilitat i resistència a la immersió, s’instal·len les diferents comunitats vegetals paral·leles al curs d’aigua. Són aquestes:

a)   Aquàtiques: tota la planta roman submergida com és el cas de les nimfes.

b)  Helofítica: només tenen l’arrel sota l’aigua mentre la part aèria queda fora. Un exemple és el canyís.

c)  Arbòria o arbustiva: resistents a la inundació durant llargs períodes, de la zona de sòl on penetren les arrels. Aquestes protegeixen la riba de l’erosió. En aquesta comunitat vegetal destaca el gatell.

d)  Vegetació forestal: no tolera estar inundada però necessita un nivell freàtic elevat, és a dir, disposar d’un sòl mullat prop de les arrels. Aquest és el cas de verns, salzes i pollancres.

e)  Vegetació forestal influïda per la humitat del llit: viuen en la franja amb nivell freàtic més profund. L’om i el freixe son les espècies de ribera menys exigents pel que fa a aigua.

f)  Vegetació climàtica: aquella que no rep cap influència del curs d’aigua, és a dir, la que ocupa la resta del paisatge fora de la galeria.

g) Podem afegir una darrera comunitat vegetal present al llit d’inundació, però que va lligada a l’acumulació de residus orgànics, quasi sempre d’origen humà. Aquesta conté espècies com el saüc, la gerdera, l’esbarzer o diferents espècies del gènere Geranium.

Variacions de la trajectòria de l’Ebre en el tram Pastriz-La Alfranca (Saragossa) en els darrers 100 anys. Font: Regato, 1988

Variacions de la trajectòria de l’Ebre en el tram Pastriz-La Alfranca (Saragossa) en els darrers 100 anys. Font: Regato, 1988

La zonació de que us parlo pot ser molt variable ja que la geomorfologia del terreny incideix notablement, de manera que si la vall és estreta i profunda la humitat procedent de la vegetació de ribera repercutirà notablement en la vegetació no afectada directament pel nivell freàtic. En aquest cas la disposició per franges dels diferents tipus de vegetació es desdibuixa i les diferents espècies que ocupen els vessants s’intercalen entre sí.

Evolució morfològica i desenvolupament vegetal a l’àrea del “galacho” de La Alfranca (Saragossa). Font: Regato, 1988

Evolució morfològica i desenvolupament vegetal a l’àrea del “galacho” de La Alfranca (Saragossa). Font: Regato, 1988

La distribució teòrica de les espècies arbòries de ribera des de la mateixa riba al punt més allunyat vindria a ser la següent: gatell, vern, salze, pollancre, àlber, om i freixe de fulla petita. Aquestes espècies es veuen substituïdes a mesura que ascendim en altitud per bedoll, tell, trèmol i freixe de fulla gran.

Pel que fa a espècies arbustives, la gavarra, el roser caní o l’arç blanc són les més esteses al llarg dels cursos fluvials, si be de mitjana a alta muntanya dominen les del gènere Acer i Erica.

3. La dinàmica: referit a la variació de la trajectòria del curs fluvial i la distribució de les terres emergides i submergides al llarg del temps. Aquest fenomen és provocat per les pujades i baixades del nivell de les aigües, l’erosió i els dipòsits de material.

És per això que la vegetació s’ha d’anar adaptant constantment a les noves condicions. Les espècies pioneres aniran colonitzant les noves terres emergides fins que s’instal·lin les espècies arbòries. Aquesta dinàmica també actua a la inversa, de manera que si la terra que estava emergida acaba per quedar submergida, les espècies arbòries amb menys requeriments hídrics, desapareixeran progressivament deixant lloc a les comunitats aquàtiques. És per aquesta transformació constant que, en general, les espècies que viuen més a prop de la llera del riu són menys longeves però de creixement més ràpid que les que viuen a més distància.

4. La intervenció humana és la causa del descens del cabal i del nivell freàtic com a conseqüència de l’explotació d’aqüífers i la construcció d’embassaments. El resultat són canvis importants en la vegetació de ribera: substitució de comunitats vegetals, reducció del transport de materials, augment de la velocitat de les aigües, interrupció de les variacions naturals de cabal, reduint així la franja de terreny ocupada pel bosc en galeria.

D’altra banda, la introducció d’espècies foranes com el plàtan i d’altres extremament invasores com la falsa acàcia i l’ailant estan desplaçant les poblacions d’espècies autòctones.

A fi d’eliminar peus d’espècies invasores, es practica en certs projectes de restauració fluvial, l’anellament o seccionament del càmbium, com el d’aquesta falsa acàcia en el riu Gurri (Osona), impedint la circulació de saba. Foto: naturepolitan

A fi d’eliminar peus d’espècies invasores, es practica en certs projectes de restauració fluvial, l’anellament o seccionament del càmbium, com el d’aquesta falsa acàcia en el riu Gurri (Osona), impedint la circulació de saba. Foto: Josep A. Uroz / naturepolitan

A més, podem afegir que avui dia, és molt difícil trobar trams de bosc de ribera ben conservats a la Península Ibèrica. Els que sobreviuen a l’explotació de les seves aigües veuen empitjorada la seva qualitat ecològica a causa de la construcció de vies de comunicació, ocupació de les terres per explotacions agrícoles fins els marges de la llera o pressió urbana i industrial, entre moltes altres.

5.

  •  És freqüent que espècies vegetals que pertanyen a pisos climàtics superiors tinguin a llarg dels cursos d’aigua una via per emigrar fins a cotes més baixes aprofitant unes condicions semblants a les que troba en el seu hàbitat: com us comentava abans, temperatures més baixes i major humitat. Un exemple que ho pot il·lustrar és el d’algunes espècies de tartera pirinenca que es poden trobar en codolars del curs mig del riu Ebre.

La fauna del bosc de ribera

En ser un hàbitat ric en aigua i en diversitat d’espècies vegetals, el bosc de ribera és un refugi ideal per un gran nombre d’espècies animals, en especial per les aus, oferint aliment i oportunitats de nidificació i cria. Algunes de les aus que podem trobar són: blauet, bernat pescaire, rossinyol bord, merla d’aigua, abellerol, cuereta torrentera, oriol i picot garser.

També podem trobar rèptils com  la tortuga de rierol, la tortuga d’estany, i mamífers com el turó o la llúdriga, a banda, és clar, d’un gran nombre d’animals que no són propis del bosc de ribera però que en depenen per alimentar-se.

Fins aquí aquest post boscà. Espero haver-vos ajudat a interpretar aquest complex hàbitat per que pugueu gaudir-ne una miqueta més de les vostres excursions. Ens retrobem d’aquí uns dies de manera virtual o en un dels nostres itineraris comentats.

  1. Boscos marrons Deixa un comentari
  2. Retalls de bosc: les pinedes de Pi Blanc Deixa un comentari
  3. Sequera! Deixa un comentari
  4. Eurovegas: alguns interrogants 3 respostes
  5. 40 anys després…tot igual? Deixa un comentari
  6. El rebost del bosc Deixa un comentari
  7. Un món minúscul Deixa un comentari
  8. Unescocat publica l’inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny Deixa un comentari
  9. Siguem coherents amb Collserola 1 resposta