Un món minúscul

Els rebrots de l’acàcia de tres punxes travessen, fins i tot, l’escorça del tronc. Foto: Josep A. Uroz

L’equinocci de primavera marca l’inici del període vegetatiu, per moltes de les plantes silvestres autòctones i d’altres naturalitzades. Aquest fet és més evident en caducifolis, pel voltant d’aquestes dates. Aquests, després d’un hivern amb la saba aturada, desperten obrint gemmes, per on apareixen noves flors i fulles, procurant d’una banda la pol·linització per produir la llavor que perpetuï els seus gens, i d’altra, poder realitzar l’intercanvi químic i energètic que faci possible el funcionament, fins la pròxima tardor, d’aquest l’organisme vivent.

Les efímeres i diminutes flors del negundo deixen penjar els llargs estams per sota la gemma, que acaba d’alliberar les noves fulles d’enguany. Foto: Josep A. Uroz

Els primers dies d’aquest període són els més captivadors, però a la vegada són els que ens passen més desapercebuts. Durant uns dies tot és petit i, a no ser que t’atansis a una arbre com si volguessis parlar amb ell, et perds el món minúscul que penja de les seves branques: els òrgans a partir dels quals creixerà i es multiplicarà.

Animeu-vos. Si us apropeu prou veureu com, sense parlar, l’arbre us explicarà algun secret.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s